N’has fet cinquanta. I és clar, t’esperaves un aplom guanyat
amb l’edat, una dolça sensació d’estar de tornada. I no passa. Veus que mai
arribarà aquell dia que tu mateix et sentis gran.
Ja ho veus, quan en la vida poses fites per edat, te
n’adones que l’edat no és ni final ni garantia. Que l’endemà el món continua en
desordre, que els teus dubtes més secrets no fugen, que la teva curiositat no
para. I quin goig que sigui així!
I com que ets inquiet de mena, des que ens coneixem t’hem
trobat a totes les batalles, des de la PQE fins el Banc del Temps, passant per
mil batalles més. Sempre donant la cara. Company , quina feinada que encara ens queda
per fer!
Moltes felicitats
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada