Quines voltes ens dóna la vida!
Qui ens havia de dir, quan fèiem el curs d’animador
sociocultural amb l’escola Traç, al carrer Princesa de Barcelona, que les
nostres vides anirien avançant sempre en paral·lel, i tant a prop l’un de l’altre.
En aquells temps encara no havia decidit què estudiaria ni a què em dedicaria.
Ni molt menys podia imaginar que acabaria vivint a Lliçà d’Amunt, com tu, ni
exercint a Badalona com a educador social, quan tu ho has estat mitja vida, però a Sant Adrià.
Recordes aquell dia en que em vas trobar al
Saló de la Infància? Tu anaves amb un grup d’infants i jo hi treballava, i allà
em vas parlar del Preju. Dit i fet, aquella va ser una experiència molt maca,
que em va obrir els ulls a una realitat ignorada. Va ser la primera vegada que
vaig treballar amb gitanos. Recordo aquell primer dia a la Mina, que un nano
del Preju es va endur la meva maleta en acabar l’activitat i tu i una companya teva
vareu tenir l’encert de trobar qui s’ho havia emportat i recuperar-la. Allò em
va situa ràpidament a on m’estava posant, però aquell món dels que viuen en els
marges em va captivar per sempre més.
Que després de tants anys ens retrobem en
aquest poble... Catalunya és molt gran, i nosaltres mai havíem fet el propòsit
de marxar de Barcelona, però el destí ens hi va portar i resulta que tu hi
vivies. Que la Carme i la Bet acabin treballant a la mateixa escola, que la
meva filla faci servir el violí del teu fill...
Sabíes que el meu pare, després de la guerra,
va passar un estiu sencer acollit a Can Cladelles, aquí a Lliçà? La mare de la
Núria en va conservar el record ben viu tota la vida. En fi, que jo no hi crec
en les casualitats, tot això ha sigut així perquè havia de ser així. I jo només
puc donar gràcies a la vida per tot el que he rebut, i avui especialment per
haver-te conegut i haver compartit aquest boci de les nostres vides. I si pot
ser, que sigui per molts anys.
MOLTES FELICITATS
Bet i Pepus
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada