Ja són 50 !!! Quina sort de poder arribar-hi. Jo ja ho vaig fer fa uns mesos i ara em sento igual que fa vint anys !!!

Vàrem començar fa molts i molts anys passant moltes nits amb jocs de taula a la Rambla de Prim. Un pis al carrer Veneçuela es va interpossar entre nosaltres i un viatje al Perú, però vàrem seguir amb dinars a diversos locals de Sant Adrià. Quina sort d'aquells dies!!! Llavors les circumstàncies ens van separar en el temps i l'espai, però no deixarem que sigui així.

Molta sort i molta joia envoltat dels teus.

Fins sempre !!!!!!!!!!!!!!!

Ara la frase filosòfica:

No hi sóc, però sempre hi sóc i sempre hi seré. Sempre a prop encara que el temps i la distància diguin el contrari.

Un petonàs.