Ei, company! Fer-ne 50 no és un problema, al contrari. T'ho diem dos que ja els hem fet -no fa gaire- i que t'ho podem confirmar des de l'experiència. En tenim 50, però seguim sense entendre el món, seguim pagant la hipoteca, seguim gaudint amb les mateixes coses, seguim tenint els mateixos defectes i les mateixes virtuts, seguim arrossegant els mateixos dubtes i les mateixes il·lusions. Ara bé, amb 50 anys ja hem perdut definitivament la vergonya, vivim la vida sense complexos i acceptem que les coses són com són. Quin descans, tu!
Benvingut al club de la gent gran, de la gent sàvia, de la primera generació que no cobrarem cap pensió... Però encara ens queden moltes revetlles per celebrar. Que l'esperit "kumbaià" no defalleixi.
Per molts anys i enhorabona per la llicenciatura.
PITU i ASSUMPTA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada