dissabte, 5 d’octubre del 2013

Moltes felicitaaaaaaats Papa Toni!!!

Saps? Estic enamorada! Sí, i no, no, de tu no eh! DE NOSALTRES, DELS 8! Estic enamorada d’aquesta amistat que ens uneix des de fa tants, tants anys!

Per mi sou la meva família… heu format part de la meva vida des del primer instant que vaig obrir els ulls i des de llavors hem viscut tantes coses junts…! Cada viatge, cada aventura, cada anècdota, cada somriure, cada petó, cada abraçada... Has estat al meu costat en els moments més importants de la meva vida; moments molt durs en els que ens has fet costat i m’has recolzat com si fossis un pare, i moments molt i molt feliços! 

El primer que se m’acudeix és, sens dubte, la meva festa sorpresa dels 18 anys. Vaig ser tant i tant feliç! I no només perquè estiguéssiu allà amb mi, també pel regal que em veu fer, gràcies a vosaltres vaig complir un dels somnis de la meva vida, i recordes? Per alguna casualitat de la vida, l’escrit d’aquell regal el vas llegir tu, aquelles llàgrimes que em van lliscar galtes avall les vas provocar tu. I és que estic segura que no m’hauria provocat les mateixes sensacions si aquell escrit no l’hagués llegit el meu “segon pare”. 

Podria escriure tants moments viscuts els 8 junts que no oblidaré mai.. però no acabaria! Així que em limito a agrair-te tots els moments que has compartit amb mi i aquesta voluntat que has tingut de cuidar-me com si fos filla teva! 

 Ja fas els 50 anys i és tot un orgull poder estar amb tu en un dia com el d’avui. Estar entre les persones a qui més estimes no té preu! I amb mi porto a la Mimi també! Avui no pot estar aquí al teu costat físicament, però t’asseguro que es passarà tot el sant dia pensant en tu! I ja saps Toni que som rares i una mica insuportables, jajaja, però ho he de dir: la Mimi i jo som com una sola persona, per tant, si jo hi sóc, ella també hi és! 

 Sou la meva família, Toni, tu i la Carme sou com uns pares per mi, i la Neta i el Tetu (el meu" primo zumosol") són com germans! Això és el que ens fa tant especials… som com l’estrany cas d’una família amb dues mares, dos pares i quatre fills! SÓM UNA FAMÍLIA! T’estimo molt “papa”! La més petita de la familia! :P

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada