Record entranyable

RECORD ENTRANYABLE

Estirada a terra

amb els ulls tancats

sento que l’herba

 és com el meu jaç

I escolto tes paraules

sobre un príncep estrany

parla de  Sant Jordi,  

d’un Sant Jordi many

Veig les capçaleres

dels arbres que estan

bressolant la història

escoltant relats

I passen el núvols

molt a poc a poc

per sentir tes històries

per quedar-se a prop

Érem a la mola

allí a Sant Llorenç

un dia magnífic

un record etern.

                                   Joana

Molt cops no hi ha paraules, o no se’n saben dir, per donar les gràcies de moments viscuts, d’agraïment a maneres de ser, d’estar amb els altres.

Amb aquest intent de poema he volgut plasmar un record que va quedar molt endins i que no s’esborra. Un moment com d’altres, segur.

                                   M. Montserrat i Joana

CADA DIA

No conquerim cap mot debades

                                               Tot

s’inscriu en l’ordre clar d’aquell projecte

que va creixent a poc a poc dins nostre

si sabem tenaçment perfer-lo sempre.

Així el gran risc de viure se’ns proposa

com un repte constant, com una fita

que allunyem amb un gest i la mirada

tan bon punt l’assolim, no per refús

del que hem aconseguit, sinó pel goig

de posar-nos a prova cada dia.

                        Miquel Martí i Pol