Recordo que quan era petita, un senyor de 50 anys ja era un iaio. Toni sento decebre't però no dones la talla... Per sort estàs a anys llum! ple de projectes lluitant pel que creus just amb la tenacitat d’un gran estratega… La casualitat va fer que compartíssim els matins durant uns anys en els que em vas anar sorprenent i entre rialles, xerrades, silencis i música poc a poc ens vem fer amics. I em sento molt feliç per això. M’has acompanyat en moments vitals com la criança de les meves filles i de tantes altres coses… T’admiro amb majúscules, negreta i subratllat. Segueix desmuntant tòpics i donant-me una prespectiva diferent. Gràcies Toni… Per molts anys que poguem compartir petits bocins de vida… Sònia